La Fundació per a la Investigació i Prevenció del Càncer presenta el primer mapa de l’evolució geogràfica del càncer al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

El Dr. Jaume Galceran, director de la FUNCA (esquerra) i el Dr. Ramon Descarrega, director territorial de Salut al Camp de Tarragona durant la presentació

El Dr. Jaume Galceran, director de la FUNCA i el Dr. Ramon Descarrega, director territorial de Salut al Camp de Tarragona han presentat, en conferència de premsa, el primer mapa de l’evolució geogràfica del càncer al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

La incidència del càncer no es presenta de manera homogènia ni entre països, ni dintre d’un país, ni dintre de les regions d’un país. Catalunya disposa de dos registres de càncer de base poblacional que abasten les demarcacions provincials de Tarragona (regions sanitàries Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre) i Girona (regió sanitària Girona). El més antic, el de Tarragona, disposa de dades d’incidència de càncer des de l’any 1980. Analitzant mitjançant mètodes estadístics especials les dades de 30 anys d’incidència per municipis, l’equip del Registre de Càncer de Tarragona ha elaborat un estudi sobre l’evolució del mapa de càncer a la demarcació de Tarragona (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre) des de l’any 1980 a l’any 2009. Els resultats d’aquest estudi es presenten a la monografia “L’evolució del mapa del càncer a Tarragona, 1980-2009) que està disponible al Web de la FUNCA, i que podeu descarregar a l’enllaç següent.

Aquesta monografia presenta:

  • La incidència de càncer de Tarragona comparada amb la d’altres registres de càncer de l’estat espanyol.
  • L’evolució de la incidència de càncer de la demarcació de Tarragona des de 1980 a 2009 per quinquennis.
  • La comparació de la incidència de càncer per regions sanitàries i comarques, de la demarcació de Tarragona en el decenni 2000-2009.
  • La distribució quinquennal del càncer per municipis i la seva evolució des del quinquenni 1980-1985 al quinquenni 2005-2009.

La monografia conté també l’explicació de la metodologia de l’estudi així com els comentaris dels resultats obtinguts i una explicació sobre la interpretació d’aquests resultats .

Entre els principals resultats cal destacar:

  • En el conjunt de la població, entre les 13 províncies cobertes per registres de càncer a l’estat espanyol, la incidència de càncer a Tarragona se situa en tercera/quarta posició juntament amb la de Navarra (taxa d’incidència: 274 càncers per 100.000 habitants i any), després d’Euskadi (293) i Girona (283).
  • En els homes, la incidència de càncer de Girona és més alta que la de Tarragona mentre que, entre les dones, la incidència de Tarragona és igual a la de Girona.
  • A la demarcació de Tarragona la incidència de càncer va augmentar entre el primer quinquenni (183) i el penúltim (278) amb un increment percentual global d’un 52%. Al darrer quinquenni la incidència es va estabilitzar.
  • A principis dels anys 90 es van començar a observar incidències més elevades a la Regió sanitària Camp de Tarragona que a la de les Terres Ebre. Al decenni dels 2000 aquestes diferències es van mantenir amb una taxa d’incidència de 281 al Camp de Tarragona i de 253 a les Terres de Ebre. Per comarques i considerant també aquest últim període, les taxes més altes van ser les del Baix Camp, el Tarragonès i l’Alt Camp i la més baixa la de la Terra Alta.
  • En la incidència global de càncer interactuen múltiples factors de risc, principalment tabaquisme, consum d’alcohol, dieta, contaminació, infeccions cròniques per alguns virus i bacteris, i altres. A la dècada dels 2000, en homes, s’aprecia un patró urbà-rural amb incidències més elevades a les capitals de les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp i en alguns municipis propers a aquestes ciutats, i també als municipis de Montblanc (Conca de Barberà), El Vendrell (Baix Penedès) i Tortosa i l’Ampolla, al Baix Ebre. En les dones s’observa un patró molt similar però amb dues petites diferències: Montblanc i El Vendrell no tenen una incidència elevada i, a les Terres de l’Ebre, Tortosa, l’Ampolla i Sant Jaume d’Enveja tenen una incidència més elevada.

La lectura i interpretació dels mapes d’incidència de càncer tenen moltes dificultats. Per això es recomana que les persones interessades en aquesta monografia llegeixin prèviament els apartats “Material i mètodes” i “Contingut i interpretació dels resultats” així com el subapartat “La distribució geogràfica del càncer per municipis” de l’apartat “Resultats”. En tot cas, els millors lectors sempre seran els professionals sanitaris avesats en aquests temes.